TREBALL sí i amb SALUT.
PREVENCIÓ a totes les EMPRESES
Aquest 28 d'abril, a iniciativa de la Confederació Sindical Internacional, commemorem la 14a
Jornada internacional en record de les víctimes del treball. A Catalunya varen morir 143 treballadors
i treballadores com a conseqüència d’accidents laborals (105 durant la jornada i 38 “in itinere”).
I el que encara és més greu, persisteix en l’últim any el subregistre de malalties professionals.
S’estima que a Catalunya moren unes 2.500 persones anualment per càncer laboral, mentre que
habitualment no se’n declara cap. D’altra banda s’estima que només es declaren entre el 15%
i el 20% del conjunt de les malalties professionals. Aquesta és una xacra i una vergonya pel
nostre país i les seves institucions públiques.
Denunciem amb totes les nostres forces la insostenible actitud de negar el reconeixement de
les malalties professionals i altres danys derivats del treball.
Responsabilitzem d’aquesta situació a les mútues d’accidents de treball i malalties professionals
de la seguretat social, com iniciadores del procés, i a les diferents administracions públiques que
no exerceixen adequadament el seu control. Exigim, avui i sempre, un canvi en les polítiques que
portin a reconèixer, protegir i prevenir els danys derivats del treball en totes les seves facetes.
La crisi econòmica ens afecta directament en forma d’acomiadaments, tancaments d’empreses
i por a la desocupació amb efectes directes, entre d’altres, sobre la qualitat de vida i la salut.
Els empresaris dificulten la negociació col·lectiva i pretenen aprofitar-la per minar els drets laborals
en el seu conjunt. La crisi té conseqüències, especialment en forma d’empitjorament de les
condicions de treball i també en la reculada de les activitats i els recursos que les empreses
dediquen a la prevenció de riscos laborals. Fa la impressió que la prevenció era una concessió
pròpia dels anys de bonança econòmica, però que quan la situació econòmica no ve de cara,
cal eliminar o restringir. Correm, per tant, el risc de perdre en poc temps gran part del que s’ha
avançat en els darrers anys en una matèria tan essencial com és la protecció de la nostra seguretat
i salut.
La patronal utilitza el context econòmic per treure el seu programa màxim: abaratiment de
l’acomiadament, desregulació laboral, disminució de cotitzacions socials i d’impostos i congelació
salarial. Ara s’oposen amb totes les seves forces al desenvolupament i al compliment de l'Estratègia
espanyola de salut i seguretat pactada per tothom (administracions, patronals i sindicats) al juny
de 2007. La seva actitud posa en perill una tradició de diàleg i de consens en les polítiques
preventives que són a la base dels avanços produïts i que ens han portat, entre altres, a reduir
a la meitat els índexs d’incidència de la mortalitat per accident de treball en els últims vuit anys.
La patronal considera que la salut laboral ja no és cosa de tothom, ni constitueix una prioritat
social i política. La veuen com una imposició d’un altre temps, que no van poder evitar, i que ara
tenen l’oportunitat d’eliminar. No parlen de malalties sinó d’absentisme i frau; no parlen de
prevenció de riscos, sinó de costos econòmics; les lleis i normatives són limitacions que
comprometen la competitivitat i les cotitzacions socials, impostos onerosos que els dificulta la
supervivència. Aquesta és la seva concepció de la salut i la seguretat en el treball.
Enfront d’aquesta actitud, els sindicats actuarem en justícia mitjançant la denúncia, la mobilització
i la pressió sostinguda en tots els nivells: l’empresa, el sector i la societat. Es tracta d’explicar
el que ens juguem i el que defensem: no estem disposats a retrocedir en el que hem avançat
des de l’entrada en vigor de la Llei de prevenció de riscos laborals; no acceptem que l'Estratègia
de salut i seguretat en el treball sigui paper mullat, i per això exigim als governs i a les organitzacions
empresarials que la compleixi en tot el seu contingut. Prioritàriament desenvolupant la figura dels
agents territorials i sectorials de prevenció, peça clau per avançar en el compliment de la llei en
les empreses que manquen de representació dels treballadors –delegat de prevenció– i que són
les que més necessiten de la tutela externa.
I, davant de la situació descrita, exigim al Govern de la Generalitat polítiques contundents en les
seves funcions de vigilància, control i, si s’escau, sanció, així com de la promoció, articulades
a través de l’Estratègia catalana de seguretat i salut en el treball, i un pla d’acció que compti amb
la participació dels agents socials, així com amb els recursos humans i econòmics per fer front
a les actuacions proposades en el marc del Consell de Relacions Laborals.
El 28 d’abril és, per tant, un dia de mobilització i de record, però també de reafirmació sindical
en el nostre compromís públic envers la defensa i la protecció de la salut en el treball, el més
preuat que tenim i el que no podem perdre. I et convidem a participar en la concentració
organitzada per CCOO i UGT.
No hay comentarios:
Publicar un comentario