Avui, 11 de setembre de 2010, la UGT de Catalunya vol refermar el seu compromís amb l’avenç
social i nacional de Catalunya, dos objectius que són dues cares de la mateixa moneda. Volem
refermar la nostra voluntat i compromís de viure en una nació justa i cohesionada, on el benestar
sigui l’insígnia de la nostra societat. Malauradament, els fets ocorreguts recentment han posat
en qüestió aquests objectius: Catalunya i els seus treballadors i treballadores hem patit una
agressió nacional i social sense precedents.
Des de la darrera celebració de la Diada, hem estat víctimes del pitjor atac com a poble sobre
la nostra voluntat de ser. Cap Tribunal pot superar, suprimir o subjugar la nostra sobirania
expressada democràticament en el referèndum de l’Estatut, i validada per les Corts Espanyoles
i el nostre Parlament. Els inductors del recurs al TC, el Partit Popular, no poden quedar impunes
del seu acte miserable que pretén subjugar la democràcia a un Tribunal il·legítim i caduc. El
passat 10 de juliol, la nostra societat va emetre inequívocament la seva sentència: som una nació
i nosaltres decidim. En aquest sentit, fem una crida a tots els partits polítics a canalitzar unitàriament
l’anhel i el desig expressats cívicament pels ciutadans i ciutadanes, i els instem a estar a l’alçada
del moment i de la història. Volem fer una crida als ciutadans i ciutadanes, perquè participin a
la pròxima convocatòria electoral. Una participació massiva a les urnes ha de ser un senyal
inequívoc del nostre compromís amb la democràcia i la construcció nacional de Catalunya.
Agressió institucional i agressió social. Estem davant de la pitjor crisi econòmica mai coneguda,
i els intents de recuperació han fet recaure la responsabilitat sobre la part més dèbil de la societat.
N’estem farts de pagar els plats trencats de manera unilateral. Primer, foren els treballadors i
treballadores públics i pensionistes, i després vingué la reforma laboral. Properament, la reforma
de les pensions. Per fascicles el Govern de l’Estat ens va servint un menú cuinat únicament i
exclusivament per acontentar els mercats financers i les patronals. Qui ha instat la reforma
laboral té noms i cognoms (PSOE), però també en tenen els cooperadors necessaris, amb CiU
al capdavant, que només han fet que endurir encara més una reforma que no admetia matisos:
era totalment contrària als interessos dels treballadors i treballadores. Cal crear ocupació i de
qualitat. Però, l’ocupació la porta el creixement econòmic i cap reforma laboral fa créixer la
nostra economia. Només un canvi de model productiu i la reforma fiscal ens poden portar a
assimilar-nos a Europa i no al nord d’Africà. Així, no. Amb les receptes marcades per l’executiu
només provocarem la disminució del consum i finalment la depressió.
Ens neguem a ser còmplices d’aquesta bacanal desbocada i sense fi del capitalisme. 29 S. Aquesta
és la data que, conjuntament amb milions de treballadors i treballadores europeus, plantarem
cara. Serem milions de treballadores i treballadors que farem vaga general per proclamar que
som ciutadans i ciutadanes i no mers instruments de la política econòmica.
Volem una Catalunya justa i pròspera, que sigui referent amb els altres pobles d’Espanya i
d’Europa per com viuen els seus ciutadans i ciutadanes. 11 de setembre i 29 de setembre són
dues dates que porten a una mateixa aspiració: avenç social i avenç nacional.
